EL DIA A DIA
EL DIA A DIA
rock nadal!
Quan arriba el fred, Mura s'engalana de tions per la Festa del Tió. Enguany hem creat els nostres tions rockerus, ja que el Rock ens identifica com a escola perquè ens agrada molt fer Combo. A més, aquest any ens hem inventat una Nadala divertida i crítica que cantarem per l'INFO-K i el dia que sortim al carrer a cantar a la "Cantada popular i rockera".
EL ROCK DEL TIÓ
ENMIG DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
HI HA EL POBLE DE MURA, UN RACÓ AMAGAT
HI VIUEN 4 GATS, PERÒ UN ESTEL D’IL·LUSIÓ
VA ENCENDRE AQUÍ A MURA LA FESTA DEL TIÓ
AMB EL ROCK, EL ROCK DEL TIÓ
TOT EL MÓN AQUÍ A MURA
BALLA EL ROCK DEL TIÓ
TURISTES, TINGUEU CURA, SEMPRE I PER NADAL
ELS TIONS VALEN LA PENA, LES DEIXALLES NO!
TIONS DE TOTA MENA PEL POBLE RURAL
I A L’ESCOLA ELS MÉS ROCKEROS PER LA FESTA DEL TIÓ
AMB EL ROCK...
FA MOLTA PUDOR NO PARLAR BÉ EL CATALÀ
UN COP DE BASTÓ SI DIUS CAGA-TIÓ
ARREU D’AQUEST PAÍS DIEM QUE EL FEM CAGAR
PERQUÈ CADA ANY A MURA ÉS LA FESTA DEL TIÓ
cau de vida
La Marisa (@mcebrian49792) veïna de Mura, infermera pediàtrica i Doula de la mort, es dedica acompanyar moments de la vida, i la mort és un d'aquests. Ella ens va ajudar a fer néixer l'espai que ens acompanya.
Aquest novembre a l'escola hem creat un Cau de Vida, un espai de recolliment pels nostres dubtes i la nostra curiositat, pel buit que a vegades sentim dins. Un espai per honrar la vida, recordar, o enyorar alguna cosa important i sagrada que mereix respecte. Un espai íntim i espiritual per evocar les nostres pèrdues: persones o animals que han mort, trencaments d'amistats, separacions, canvis de lloc on viure, mestres o infants que canvien d'escola... I també coses que pensem que ens fan mal i tenim el desig que millorin, com per exemple situacions que es viuen al món que ens queden més llunyanes.
Ens donem permís davant dels altres per viure i transitar aquests processos, i ho fem en grup, en comunitat, aprenent a respectar-nos i a sostenir-nos. Acollint les pèrdues individuals i col·lectives.
Vam obrir l'altar de forma col·lectiva i present. Vam anar al bosc, i en silenci vam observar la natura per permetre'ns sentir quin element podia ajudar-nos a recordar alguna cosa nostra que donés espai a un sentiment. A través d'una petita pedreta, un tronc, una fulla... posem la consciència a una cosa que és important. Cadascú va recollir un objecte bonic, una intenció per donar-se permís per alguna cosa que ja no hi és i el connecta amb la vida i la mort.
Posem l’altar a la tardor i a l’hivern per donar valor a l’espai i adaptar-nos als cicles de la natura. Les estacions de tardor i hivern simbolitzen la foscor, el recolliment, el contacte amb la terra, la caiguda de les fulles a la terra on enterrem els morts, la terra que espera les llavors… És quan sentim més les pèrdues. I des d’una mirada simbòlica, la primavera i l’estiu simbolitzen el renaixement de la vida, la maduresa, l’esplendor…
L’altar té elements que cadascú diposita i va canviant quan i com ho creu oportú. Hi ha representants els quatre elements: l’aire i el foc, amb espelmes, aigua del nostre riu i elements que simbolitzen la terra. També hi tenim la Petita Biblioteca Mortal, plena de contes per acompanyar-nos.
Sabem que a la vida, i al món, perdrem coses importants. El Cau de Vida és una manera d’integrar els espais de record i de pèrdues a l’escola. Un refugi, una mà estesa per trencar tabús i ensenyar-nos a viure.
OBRA DE TEATRE DELS EMBOSCATS
RECORD D'UN SILENCI
Per la festa major de Mura 2025 ens van demanar si volíem participar a l'obra de teatre dels Emboscats, on participava gent del poble. L'obra es va fer a La Fàbrica al 9 de novembre del 2025.
Per dur a terme l'obra, vam haver d'assajar. Vam fer aquests assajos a l'escola i els dies previs a la Fàbrica. Fins i tot hi havia dies que esmorzàvem de camí a l'escola.
El director de l'obra era en Marc Tresserras, ens va ajudar en els assajos i ens deia què havíem de dir i fer. El dia de l'obra hi havia molta gent.
Els emboscats eren persones que durant la Guerra Civil no volien anar a la guerra i s'amagaven al bosc. Per això, des de l'escola hem estat investigant qui eren i què feien. Un dia, a la sortida de bosc, vam anar a la Creu de la Vila ja que aquesta era un punt de trobada dels emboscats i els civils que vivien a Mura anaven a donar-los menjar o el que necessitessin.
Comunitat de Grans
VAM ANAR A VISITAR LA FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA
El dijous dia 9 d'octubre vam anar tota l'escola a Manresa. El matí vam agafar el bus públic de Mura a Manresa. Quan vam arribar a Manresa vam anar a veure la Fira Mediterrània. A l'entrada de la Biblioteca del Casino, hi havia una exposició de telèfons "Els telèfons de l'Eva" que, quan el despenjaves, podies escoltar gloses, contes i cançons, i, ja que érem allà, vam fer una visita a la Biblioteca.
Després vam anar a la Porxada a dinar i a jugar una estona. Finalment, vam anar al Conservatori a veure l'obra de teatre "Mular". Per tornar a Mura, les famílies ens van venir a buscar a Manresa. Va ser molt guai!
Comunitat de Grans
CAPANEGRE!
El dia 6 de novembre estàvem treballant, quant de cop i volta... pum! el i la Capanegre van aparèixer a l’escola, els bandolers de Mura! Ens van preparar un joc de preguntes per posar a prova els nostres coneixements sobre el poble. I així, vam donar el tret de sortida a la Festa Major!
PRIMER DIA DE CURS
Comença un nou curs, i amb aquest, una nova petita llavor. Cada infant, acompanyat de la família, escriu un desig pel curs i planta una llavor. Escoltem el conte "Una petita llavor" que ens convida a entendre els cicles. Una petita llavor, una arrel, un brot, un arbre, un fruit... és un procés circular, com tornar a començar l'escola. Plantem noves llavors que esdevindran nous fruits per aprendre. Benvingudes i benvinguts a l'escola!
reunió de famílies
Per començar el curs amb les famílies, vam presentar cinc racons: l'escola i l'infant, la mestra, l'espai, l'entorn natural, i el poble. A cada racó hi havia cites de persones que havien anat a l'escola de Mura entre el 1920 i el 1970, recollides a "Mura en Blanc i Negre", un treball d'Abril Piqué presentat aquest agost.
Amb el temps l'educació es transforma i s'adapta a les noves necessitats socials. Hi ha coses que han de canviar, i altres que està bé que pervisquin.
A partir d'aquestes cites, vam convidar a les famílies a expressar la seva opinió sobre el present de l'escola, aportant la seva veu en com se la imaginen. Gràcies, famílies!