EL DIA A DIA
Embedded Files
8 de març
La Miren ens va venir a explicar a mitjans i grans la història al voltant de la 2a fàbrica de Mura, on ara hi ha les antiguitats. Ens va presentar un retrat de la industrialització i el paper de les dones a Mura, arran del documental que ha fet per explicar i contribuir a recuperar i preservar la memòria històrica del poble.
Ens va plantejar el repte d’observar on està feta la roba que portem, i en mirar-ho, vam adonar-nos que ara molta la fabriquen molt lluny, però abans se la feia cadascú a casa i a les fàbriques tèxtils de proximitat.
Al s. XIX van aparèixer les primeres fàbriques, fa 150 anys. Hi treballava la mare de l’Esteve, la Casimira, la Mercè, la Pepeta... Fabricaven teixits, com a moltes fàbriques tèxtils de Catalunya. I hi treballaven dones i homes, però més dones. La Mercè va començar a treballar amb 10 anys a una fàbrica de Manresa a les tardes, i als matins estudiava. I és que ens vam adonar que, abans, començaven a treballar ben d’hora, a l’edat d’anar a l’escola. El 1960 es va tancar la fàbrica a causa de la crisi del tèxtil, ja que era més barat fabricar el tèxtil a llocs més llunyans del món.
Les fàbriques funcionaven gràcies a l’energia de les turbines dels molins, que es movien amb la força de l’aigua del riu, per això eren a prop. Però la fàbrica de Mura queda més allunyada, potser la fàbrica nova ja funcionava amb energia elèctrica?
La nostra escola, fa molts anys, havia sigut també escola, i després una fàbrica de catifes, i més tard un punt d’informació, fins tornar a ser una escola en el dia d’avui. La fàbrica nova va passar a ser una granja de gallines, i avui és un centre cívic, un punt de trobada on hi fem un munt d’activitats. Ara ens agrada observar i escoltar les parets on convivim per aprendre dels processos vitals que s’hi han viscut com a poble i societat. Les parets ens parlen d'on venim, de qui som.
carnestoltes
La setmana de Carnestoltes es va celebrar del 12 al 18 de febrer. El Rei Carnestoltes va arribar el dijous a través d’un vídeo, perquè aquell dia no vam poder anar a l’escola a causa d’una alerta de vents molt forts.
El dilluns tots els alumnes vam anar a l’escola amb pijama, tal com manava la consigna del Consell del Bull. El dimarts alguns alumnes van venir disfressats d'estrafolaris. Aquell mateix dia vam celebrar el Dimarts Llarder i vam menjar entrepans de botifarra d’ou. Després del pati, vam sortir a fer una rua de Carnestoltes pel poble, que va ser molt divertida.
El dimecres vam anar a la Plaça Tomàs Viver per fer el judici al Rei Carnestoltes. Hi havia la jutgessa, els policies, els advocats, i els testimonis. Tots van fer una molt bona interpretació. Després d’escoltar els arguments per defensar o acusar el Rei Carnestoltes, vam fer les votacions.
El resultat va ser: 8 vots en contra de mullar-lo i 11 a favor de fer-li una bona remullada. Finalment, els dos policies van omplir dues regadores d’aigua i el van remullar ben bé.
Comunitat de Grans
hem sortit a l'info-k!
Hem acabat el trimestre amb una gran aventura, sortir a l'Info-K! El voleu veure?
rock nadal!
Quan arriba el fred, Mura s'engalana de tions per la Festa del Tió. Enguany hem creat els nostres tions rockerus, ja que el Rock ens identifica com a escola perquè ens agrada molt fer Combo. A més, aquest any ens hem inventat una Nadala divertida i crítica que cantarem per l'INFO-K i el dia que sortim al carrer a cantar a la "Cantada popular i rockera".
EL ROCK DEL TIÓ
ENMIG DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC
HI HA EL POBLE DE MURA, UN RACÓ AMAGAT
HI VIUEN 4 GATS, PERÒ UN ESTEL D’IL·LUSIÓ
VA ENCENDRE AQUÍ A MURA LA FESTA DEL TIÓ
AMB EL ROCK, EL ROCK DEL TIÓ
TOT EL MÓN AQUÍ A MURA
BALLA EL ROCK DEL TIÓ
TURISTES, TINGUEU CURA, SEMPRE I PER NADAL
ELS TIONS VALEN LA PENA, LES DEIXALLES NO!
TIONS DE TOTA MENA PEL POBLE RURAL
I A L’ESCOLA ELS MÉS ROCKEROS PER LA FESTA DEL TIÓ
AMB EL ROCK...
FA MOLTA PUDOR NO PARLAR BÉ EL CATALÀ
UN COP DE BASTÓ SI DIUS CAGA-TIÓ
ARREU D’AQUEST PAÍS DIEM QUE EL FEM CAGAR
PERQUÈ CADA ANY A MURA ÉS LA FESTA DEL TIÓ
cau de vida
La Marisa (@mcebrian49792) veïna de Mura, infermera pediàtrica i Doula de la mort, es dedica acompanyar moments de la vida, i la mort és un d'aquests. Ella ens va ajudar a fer néixer l'espai que ens acompanya.
Aquest novembre a l'escola hem creat un Cau de Vida, un espai de recolliment pels nostres dubtes i la nostra curiositat, pel buit que a vegades sentim dins. Un espai per honrar la vida, recordar, o enyorar alguna cosa important i sagrada que mereix respecte. Un espai íntim i espiritual per evocar les nostres pèrdues: persones o animals que han mort, trencaments d'amistats, separacions, canvis de lloc on viure, mestres o infants que canvien d'escola... I també coses que pensem que ens fan mal i tenim el desig que millorin, com per exemple situacions que es viuen al món que ens queden més llunyanes.
Ens donem permís davant dels altres per viure i transitar aquests processos, i ho fem en grup, en comunitat, aprenent a respectar-nos i a sostenir-nos. Acollint les pèrdues individuals i col·lectives.
Vam obrir l'altar de forma col·lectiva i present. Vam anar al bosc, i en silenci vam observar la natura per permetre'ns sentir quin element podia ajudar-nos a recordar alguna cosa nostra que donés espai a un sentiment. A través d'una petita pedreta, un tronc, una fulla... posem la consciència a una cosa que és important. Cadascú va recollir un objecte bonic, una intenció per donar-se permís per alguna cosa que ja no hi és i el connecta amb la vida i la mort.
Posem l’altar a la tardor i a l’hivern per donar valor a l’espai i adaptar-nos als cicles de la natura. Les estacions de tardor i hivern simbolitzen la foscor, el recolliment, el contacte amb la terra, la caiguda de les fulles a la terra on enterrem els morts, la terra que espera les llavors… És quan sentim més les pèrdues. I des d’una mirada simbòlica, la primavera i l’estiu simbolitzen el renaixement de la vida, la maduresa, l’esplendor…
L’altar té elements que cadascú diposita i va canviant quan i com ho creu oportú. Hi ha representants els quatre elements: l’aire i el foc, amb espelmes, aigua del nostre riu i elements que simbolitzen la terra. També hi tenim la Petita Biblioteca Mortal, plena de contes per acompanyar-nos.
Sabem que a la vida, i al món, perdrem coses importants. El Cau de Vida és una manera d’integrar els espais de record i de pèrdues a l’escola. Un refugi, una mà estesa per trencar tabús i ensenyar-nos a viure.
OBRA DE TEATRE DELS EMBOSCATS
RECORD D'UN SILENCI
Per la festa major de Mura 2025 ens van demanar si volíem participar a l'obra de teatre dels Emboscats, on participava gent del poble. L'obra es va fer a La Fàbrica al 9 de novembre del 2025.
Per dur a terme l'obra, vam haver d'assajar. Vam fer aquests assajos a l'escola i els dies previs a la Fàbrica. Fins i tot hi havia dies que esmorzàvem de camí a l'escola.
El director de l'obra era en Marc Tresserras, ens va ajudar en els assajos i ens deia què havíem de dir i fer. El dia de l'obra hi havia molta gent.
Els emboscats eren persones que durant la Guerra Civil no volien anar a la guerra i s'amagaven al bosc. Per això, des de l'escola hem estat investigant qui eren i què feien. Un dia, a la sortida de bosc, vam anar a la Creu de la Vila ja que aquesta era un punt de trobada dels emboscats i els civils que vivien a Mura anaven a donar-los menjar o el que necessitessin.
Comunitat de Grans
VAM ANAR A VISITAR LA FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA
El dijous dia 9 d'octubre vam anar tota l'escola a Manresa. El matí vam agafar el bus públic de Mura a Manresa. Quan vam arribar a Manresa vam anar a veure la Fira Mediterrània. A l'entrada de la Biblioteca del Casino, hi havia una exposició de telèfons "Els telèfons de l'Eva" que, quan el despenjaves, podies escoltar gloses, contes i cançons, i, ja que érem allà, vam fer una visita a la Biblioteca.
Després vam anar a la Porxada a dinar i a jugar una estona. Finalment, vam anar al Conservatori a veure l'obra de teatre "Mular". Per tornar a Mura, les famílies ens van venir a buscar a Manresa. Va ser molt guai!
Comunitat de Grans
CAPANEGRE!
El dia 6 de novembre estàvem treballant, quant de cop i volta... pum! el i la Capanegre van aparèixer a l’escola, els bandolers de Mura! Ens van preparar un joc de preguntes per posar a prova els nostres coneixements sobre el poble. I així, vam donar el tret de sortida a la Festa Major!
PRIMER DIA DE CURS
Comença un nou curs, i amb aquest, una nova petita llavor. Cada infant, acompanyat de la família, escriu un desig pel curs i planta una llavor. Escoltem el conte "Una petita llavor" que ens convida a entendre els cicles. Una petita llavor, una arrel, un brot, un arbre, un fruit... és un procés circular, com tornar a començar l'escola. Plantem noves llavors que esdevindran nous fruits per aprendre. Benvingudes i benvinguts a l'escola!
reunió de famílies
Per començar el curs amb les famílies, vam presentar cinc racons: l'escola i l'infant, la mestra, l'espai, l'entorn natural, i el poble. A cada racó hi havia cites de persones que havien anat a l'escola de Mura entre el 1920 i el 1970, recollides a "Mura en Blanc i Negre", un treball d'Abril Piqué presentat aquest agost.
Amb el temps l'educació es transforma i s'adapta a les noves necessitats socials. Hi ha coses que han de canviar, i altres que està bé que pervisquin.
A partir d'aquestes cites, vam convidar a les famílies a expressar la seva opinió sobre el present de l'escola, aportant la seva veu en com se la imaginen. Gràcies, famílies!
Page updated
Report abuse